Abstract & Overview
Aquesta tesi estudia el tractament que han rebut les referències culturals des dels estudis sobre la traducció, el concepte de cultura on s'emmarquen els culturemes a partir dels estudis culturals, l'aprenentatge cognitiu dels valors socials que s'atorguen a aquests elements y de quina manera són utilitzats pels cineastes a l'hora de conferir una personalitat y una adscripció social als personatges de ficció. Un cop definit així el marc d'estudi dels culturemes, s'empra el terme de referents culturals per tal de discriminar aquests elements en el context dels films subtitulats. La metodologia de treball ha tingut com objectiu analitzar de quina manera els espectadors són capaços d'atorgar valor expressiu als personatges de ficció que pronuncien els referents culturals, és a dir, de quina manera els referents es transformen en representacions socials. A partir de les restriccions que imposa la subtitulació com a modalitat de traducció audiovisual, s'ha analitzat l'estratègia de traducció emprada y s'ha pogut constatar que si les traduccions es realitzen d'una llengua majoritària a una de minoritzada, la traducció és estrangeritzant y si és a l'inrevés, d'una minoritzada a una de majoritzada com l'anglès, la traducció és domesticant. D'aquesta manera, la distància cultural de les societats amb llengües minoritzades s'escurça respecte de la cultura aliena, la qual cosa influeix en l'estructura compartida de representacions socials y en l'hegemonia de la ideologia dominant y del seu discurs. Com que el gruix de coneixement sobre la cultura aliena també s'incrementa, cal cada vegada menys intervenció dels traductors com a mediadors culturals. D'altra banda, la cultura de la llengua majoritzada, en rebre els coneixements aliens mediats pels traductors, conserva l'estructura de representacions pròpia sense alteracions.